Crónica de la Cursa de la Sagrera (por MiquelRM)

Os dejo la crónica de la Cursa de la Sagrera que nos ha enviado MiquelRM, el único Red Runner que participó en esta carrera.

Diumenge matí. Ha plogut tota la nit i sembla que serà una cursa passada per aigua. No passa res, hem fet tots els entrenaments de la setmana també passats per aigua… 

Arc de sortida. Ben puntuals. Recollim dorsal (color verd) i samarreta. Caram, no para de ploure: anema fer un cafè!!

A mitja hora de la sortida, dubto. No sé quina/es samarretes posar-me per no agafar fred. Sembla que para de ploure però el cel està tot gris miris on miris: samarreta de màniga llarga a sota i de tirants a sobre.

Vinga, foto dels correcats que sembla que ara no plou tant… i aprofitem per escalfar una mica Garcilaso amunt i Garcilaso avall… Garcilaso amunt i Garcilaso avall... tinc una mica de fred.

Sembla que ja no plou o plou poquíssim. Falten 10 minuts. Anem cap a l’arc de sortida. Hi ha calaixos per una cursa de 800 corredors! (finalment serem uns 600 els valents que sortirem a nedar). Em col·loco en el calaix que em correspon i a 2 minuts de les 10:00 torna a ploure fort. És la 1ª cursa que faré amb pluja.

Som-hi!! Arranquem amb puntualitat exquisida i amb sensacions bones. Abans del km 1, embús en un carrer estret amb cotxes aparcats (serà l’únic embús). Les “Asics” sembla que s’agafen bé a l’asfalt mullat i a les línees blanques, però ja començo a notar que tinc el mitjons humits.

Seguim avançant, girem i regirem per carrers mentre esquivem bassals. No suo, no tinc fred. Els mitjons cada cop més molls. Seguim girant però la cursa es manté bastant planera i anem memoritzant per la 2ªvolta. Cada cop que canviem de carrer, molts companys opten per retallar. Els voluntaris amagats sotaparaigües i paravents, s’ho mirem com si res…

Això em sona! Ja s’acaba la primera volta?? al passar per la sortida 18’30”!!! (això és el km 5) Esticflipant. Tiempassu-de-la-muerte! Segueixo bé. No suo ni bufo gaire.

Segona volta: ja tinc referències i companys que van al meu ritme. I referències extres, els que retallen (que avancem) i que tornen a retallar (i tornem a avançar...)

Ja tinc la sensació de que les Asics són esponges mullades. També l’aigua m’entra als ulls i tinc l’impressió de que perdré una lent de contacte en qualsevol moment. Passen els km i segueixo amb les bones sensacions però començo a mirar el crono. km8, km9... Segueixo bé, si no fos per que retallen. Ja sé on sóc. Arribem! No tinc gaire forces per esprintar i m’adelanten 3 corredors que no sé de on han sortit.

Final. Sub40!! He acabat bé. No se m’ha fet gaire llarg. Aigua, poma, pera i comentaris: tothom diuel mateix: A la 1ª volta li falten 400m!!! La Guàrdia Urbana (o l’organització) s’han equivocat en el recorregut!! Merda! Adéu al marcón, penso...

Recollim la bossa i ens intentem posar la roba seca (no veig els vestidors). Comentem breument la cursa amb companys i marxem cap a casa on llegeixo que ChampionChip ha ponderat la marca: ara resulta que tinc una MMP sub41. No la vull, em quedo amb la del Cross de Sants: sub42.

Podia haver estat cursa èpica, però faltava alguna cosa: 400m